dilluns, 24 de maig del 2010

CASTELL DE PRENAFETA



Ahir ens havíem d'aixecar a quarts de 6 per nar a Cellers a fer l'aresta Ribes-Vidal, a la Roca Regina. No ho vam fer. Ens vam aixecar prou més tard i vam decidir nar a fer la cova de la Mola de Colldejou, opció triada entre unes poques de més. Només agafar el cotxe i fer uns quants metres ja veiem que hi ha molt de moviment de motos i cotxes. MEEERDAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!! Lo puto ralli!! o això és el que vam creure perquè fa poc vai veure un escrit reportatge al diari, no sé quin. Cambiem de banda, evitem les carreteres del Priorat. Anem a Montblanc on desde feia temps teníem pendent pujar al Castell de Prenafeta.

Deixem lo cotxe a la plaça de l'església de Prenafeta, comença a apretar lo sol. Anem amunt seguint pals indicadors. Cada vegada és més difícil perdret en aquest país. Un cop passada una font agafem un senderó, camí vell que remunta fins un estret i quan surt marxa cap a l'esquerra on podrem veure les restes del poble vell. Si guaiteu per les runes endevinareu algun que altre pou, d'aigua o de gel, i diferentes cavitats excavades a la roca. Més amunt trobarem l'esglèsia de sant salvador, i ja a tocar de la pista la font.
Font canalitzada per aigua de consum del poble, suposo. Ara bé, no costaria tant deixar una aixeta perquè tothom que hi pasés pogués calmar la set, o poguer si que costa, de pensar.hi. Ara hi ha un tub on un minso degoteig no li faria servei a un garrofer. Aquet bocí de camí, des que pujes en busca de l'estret fins que decantes a l'esquerra per nar a buscar el Castell, és especialment agradable, amb restes d'empedrat, i amb força ombra d'alzinar. Hi vam veure algunes caixes-niu penjades o bé al terra destrossades, d'ICONA. Entenc doncs que són molt velles. Són caixes niu especialment dedicades als insectívors. Que jo recordi no n'he vist mai de caixes-niu del departament de medi ambient, que no dic que no hi siguin!!!!!! Però vaja, tal com vam veure unes quantes de estes d'ICONA, no recordo de veure'n cap, a no ser de manera anecdòtica. Perquè?? S'ha trobat poc eficaç estes caixes-niu?? no fan falta més moixons insectívors????? (veient com està el país de processionària, i com a mostra la muntanya de Sant Corneli o la solana d'Aubenç, al Pre-Pirineu, em sembla que sí, que som deficitaris d'insectívors, ara bé jo no en tinc n.p.i.). Potser surt molt car???? deu ser més econòmic un transvassam....................perdó perdó una interconnexió de xarxes hidraùliques....
El que sí sé és que a casa de Chris, la Maurienne, Alps francesos, amb una quantitat infinitament superior de boscos madurs, tant pels boscos comunals, com pels jardins i xalets de particulars veus tot sovint caixes nius i alguna menjadora. Si la proliferació de caixes-niu és realment profitosa, com així entenc, tant costaria fer un programa de col.locació de estes caixes pel conjunt del territori???, acompanyada d'una campanya de sensibilització social cara als escolars, e intentant que fossin materials reciclables???? o és que no és mourien prous calers per desviar fons per finançar fundacions que......

De la font al castell és un passeig amb escales, molt ben arranjat, enmig de dos panys de parets ben assolellats. Del castell, poca cosa, però l'indret és espectacular, enmig d'una cresta rocallosa, aèria i exposada. Això sí, el castell devia de ser de dimensions molt reduïdes, ja dic que queda un escaire d'una torre, alguna volta de les dependències interiors i poca cosa més, sense dubte fou un castell més tardà que es construí no tant per la guerra sino com a punt de guarniment d'una població propera, en aquest cas Prenafeta Vella, a peus del castell en una valleta fèrtil i amb aigua abundant. Si seguiu la cresta al Sud-Oest, de baixada podreu arribar a aquella roca que vos ha fet gràcia tot sortint del cotxe a Prenafeta, aquella que és un cap d'un senyor amb un nas molt llarg. Pasos de II sup., o bé esgarrinxades per terreny aeri. Si en canvi girem la vista cap al Nord-Est, seguint el fil de la cresta, que continua pujant, veurem que en el seu punt més alt hi ha les restes d'una construcció. Segurament la torre de guaita primigènia, ans de la construcció del castell. Aneu-hi. Primer anireu quasi de pla per una traça bruta, unes tisores us faran servei a valtres i als que vinguin al radera. Arribareu a una mena de bretxa, a un pas aeri per totes dues bandes. Atenió, encara que no us ho creieu no aneu damunt de la roca i la terra, aneu damunt d'una volta de canó de mig punt, de pedra seca, que té vora de 900anys!!!! Si en aquest punt baixeu a l'esquerra, nord, per terreny brut i exposat, voreu el treball per fer un pas de pla en aquest indret. Després la cresta es redreça i per una sèrie de blocs a mena de canaleta i ajudats d'alguna alzina fareu cap a la Torre. II inferior. Per arribar al capdemunt, ocupat per un pi retort, passareu arrosegant.vos per un pas arran de terra, si no pas de tercer grau. Bonica perspectiva de la situació del castell.

De retorn a la font on hi ha un pal indicador que diu Tossal Gros, 50 min, vam decidir pujar a aquest cim perquè creia que és un cent.cims, com així és. El que no sabia és que lo de Miramar també ho és, però bé ja hi tornarem però suposo que en bicicleta. Per arribar al Tossal Gros aneu amunt per la pista fins al coll-esplanada, i allí agafeu un corriol a la dreta per dins del bosc, en direcció sud-Oest, pujant lleugerament. No està ben senyalitzat. De seguida és surt del bosc i el corriol s'enfila de valent pel mig del coscoll, de cara al sud. Zona recomanable de pantalons llargs. I fem cim, ja en portem 5. Continuem per la carena a Ponent, amb força calor, per baixar per una traça prou evident al Coll de Prenafeta. Aquí marxem per l'obaga i avall fins a l'estret i ja pel camí de pujada arribem a la Font de Prenafeta i al cotxe.
Excursió per pasar el matí, més aviat d'hivern però evitant les ventades. Ahir al castell feia molt de vent de marinada i ens vam posar el polar tot i la temperatura elevada i l'alta insolació. Una excursió de pantalons llargs, vaja, i que crec que és millor fer.la a l'inrevés, primer pujant al Tossal Gros i encabat de baixada visitant lo castell. Crec que hi ha un mapa Piolet de la zona, jo no el tinc, però si voleu allargar l'excusió fins a Miramar podria ser del tot recomanable per no fer molta pista, que és per on pasa el GR .