dissabte, 21 de gener del 2012

El SALT de LA REINA MORA

Avui havia quedat per fer una petita passejada amb la companyia de les Caminants. I és que feia dies que no mos veiem a muntanya. Passen per Alfo a recollirme i pujem a Arbolí. Només arribats, merda, mala pinta, tot de tot terrenys mal aparcats i quan ens dirigim a creuar el poble, veiem el percal. Els usuaris dels tot terreny vestits de verd a la porta del bar. Baixo de la frogo i vai a buscar el cap del cotarro i m'explica que avui fan batuda per tot lo terme de Gallicant, desde el Riu fins Les Pinedes. Que ho sent molt, però que té els permisos per aquell dia. Li desitjo sort i carretera avall. Aparquem a l'embassament, i ens decidim a guanyar els cingles on s'alça el Castell de Siurana. Al dia següent me vai assabentar que els mossos no havien deixat fer la batuda à cause de la boira. Tot i que cap al migdia n'havien mort algun.




Anem per la pista dins l'aubaga del Serrat del Colls, aigües amunt. Fa un fred que pela. Tot gebrat. Encara ens aturem una mica a arranjar un fontinyol del qual en desconeixem el nom. Creuem el Riu allà al Toll del Forn esperant que a l'altre costat ens dongui el sol per esmorzar. Però el sol no surt, i ja molt afamats esmorzem al mateix camí de La Trona, a Les Marrades, arrepenjats al vermell.

Just rependre la marxa surt el sol, tot guanyant el cingle blanc i la meravella que és el cinglall per on pasa el camí. Natres pujem, els escaladors baixen. Arribem al pàrquing, a petar i nem a vore la petjada del cavall que va fer quan la Reina Mora se llençà al buit per no caure en mans dels cristians. Aquí decidim fer dos grups. Les caminants i el Burton, un scooby-doo, se queden dalt. Jo, baixo pels Portals i lo Camí de Cornudella a buscar el vehicle. Ho fem així, i quan sóc dalt nem a pendre algo al bar. Car. I ja avall a dinar.

Senzilla passejada per pasar l'estona i odiar cada vegada més l'asfalt que puja a Siurana.