Ahir per fi la vai trobar. Diuen que a la tercera va la vençuda, però més aviat va ser a la quarta. Ahir però tenia més info. Sabia al menys per on buscar!!!
Lo Joan que m'acompanyava portava la descripció del mestre Amigó, E.P.R. I així doncs després de fer un tomet per acalentar ens vam decidir a buscar exhaustivament allà on deia la descripció. I justament allà on deia la descripció bàsicament estava ple d'arínjols. A
ixí que marge amunt marge avall, al dret nant destrosssant pantalons, jerseis i epidermis. Res de res. Jo, una mica cansat, de buscar, i amb prouta gana, li dic al Joan de fer un recès per esmorzar. Requeriment que accepta de bon grat. Després del bocata, del vinet, de les avellanes, del té calent i del codonyat l'asuntu ja es veia d'unaltre manera.
ixí que marge amunt marge avall, al dret nant destrosssant pantalons, jerseis i epidermis. Res de res. Jo, una mica cansat, de buscar, i amb prouta gana, li dic al Joan de fer un recès per esmorzar. Requeriment que accepta de bon grat. Després del bocata, del vinet, de les avellanes, del té calent i del codonyat l'asuntu ja es veia d'unaltre manera. Diumenge passat, a la Cova de L'Aleu, http://troussejant.blogspot.com/2012/01/la-cova-de-laleu.html
roussejant.blogspot.com/2012/01/la-cova-de-laleu.html havia parlat amb lo Miquel, descobridor de la Cova del Manco i on està ambientada la seva novela "Retorn a Sefarad". Ell me va donar quatre indicacions, però el que més me va recalcar, és que tot buscant.la expresament, una bona colla, en batuda, no la van trobar, i en canvi va ser buscant bolets quan la van encertar. Canvi de xip, i a buscar bolets encara que a finals de gener és difícil, de trobar.ne. Jo sempre dic el mateix, per trobar alguna cosa, primer, t'has de perdre.
Mans a les butxaques (no portàvem cistell) i camí enllà xino.xano. Una pedra grossa, guaita!!, un rastre, i patapam!!! COVA del MANCO!!! Aspatarrant!!! La cova en sí és una meravella. La seva construcció és difícil d'explicar. Una obra colosal a l'alçada de Ramses II o Norman Foster. Llàstima que la porta sigui arrencada. Però el que fa més singular este aixopluc, són els estels dibuixats al sostre. Estels de Salomó, de cinc puntes, i de David, 6 puntes. Possiblement esta cova fou utilitzada com a sinagoga després de la Reconquesta. Els jueus conversos, podrien haver escollit nar a viure als masos
isolats de la muntanya, tot buscant l'aïllament per continuar fent les seves liturgies. Segurament als pobles debia ser més arriscat. Esta teoria me la explicà diumenge lo Miquel. Però el que em sobta, és la poca gràcia que tenen estes estrelles. No són gaire maques, gaire proporcionades, amb un traç poc estudiat. Les estrelles estan moltes superposades i moltes més, deteriorades. Un clivell que ratlla el sostre sua humitat i les va esborrant. A més a més la exfoliació natural en fa desaparèixer d'altres. No podria ser que un jove pastoret, en el seu primer any sol a muntanya, fart de dies tristos de pluja, passant jorns sencers amagat a la Cova, amb l'enyorança i la solitud, volgués dormir amb un cel estrellat. I demanar un desig a aquells estels: que la pubilla de Mas de Morenet li ensenyés allò tan preuat...
roussejant.blogspot.com/2012/01/la-cova-de-laleu.html havia parlat amb lo Miquel, descobridor de la Cova del Manco i on està ambientada la seva novela "Retorn a Sefarad". Ell me va donar quatre indicacions, però el que més me va recalcar, és que tot buscant.la expresament, una bona colla, en batuda, no la van trobar, i en canvi va ser buscant bolets quan la van encertar. Canvi de xip, i a buscar bolets encara que a finals de gener és difícil, de trobar.ne. Jo sempre dic el mateix, per trobar alguna cosa, primer, t'has de perdre.
Mans a les butxaques (no portàvem cistell) i camí enllà xino.xano. Una pedra grossa, guaita!!, un rastre, i patapam!!! COVA del MANCO!!! Aspatarrant!!! La cova en sí és una meravella. La seva construcció és difícil d'explicar. Una obra colosal a l'alçada de Ramses II o Norman Foster. Llàstima que la porta sigui arrencada. Però el que fa més singular este aixopluc, són els estels dibuixats al sostre. Estels de Salomó, de cinc puntes, i de David, 6 puntes. Possiblement esta cova fou utilitzada com a sinagoga després de la Reconquesta. Els jueus conversos, podrien haver escollit nar a viure als masos
isolats de la muntanya, tot buscant l'aïllament per continuar fent les seves liturgies. Segurament als pobles debia ser més arriscat. Esta teoria me la explicà diumenge lo Miquel. Però el que em sobta, és la poca gràcia que tenen estes estrelles. No són gaire maques, gaire proporcionades, amb un traç poc estudiat. Les estrelles estan moltes superposades i moltes més, deteriorades. Un clivell que ratlla el sostre sua humitat i les va esborrant. A més a més la exfoliació natural en fa desaparèixer d'altres. No podria ser que un jove pastoret, en el seu primer any sol a muntanya, fart de dies tristos de pluja, passant jorns sencers amagat a la Cova, amb l'enyorança i la solitud, volgués dormir amb un cel estrellat. I demanar un desig a aquells estels: que la pubilla de Mas de Morenet li ensenyés allò tan preuat...Del que va ser un dijous al matí us remeto a este enllaç, on trobareu multitud de detalls:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada