dimarts, 10 d’abril del 2012

COVES d'ORMINI

Hi vam nar dissabte passat. Expresament. L'altre vegada que hi vam passar a prop, enmig d'una excursió no ens va venir gaire bé fer.hi cap, ja que ens queia un poc lluny, i nàvem tard. Així que a les 9 del dematí, després de comprar pa i coca a Organyà, enfilem la pista que de Montanissell va fins Els Prats tot passant per Les Collades. Més amunt de la Font Freda aparquem allà on els còdols així ens ho aconsellen. Ha caigut una miquirrinya de neu que se fon amb el bonic sol que llueix.


















Les Coves d'Ormini són una meravella, ho sento per les fotos que hi penjo, però crec que us les puc recomanar sense por a quedar malament. Com que l'accés és còmode us recomano una gran llum, ja que les sales són grans i l'aprofitareu. I un trípode, si no voleu que les fotos me quedin com a mi.

Si hi voleu fer cap en mig d'una excursió a peu, només puc recomanar-vos pujar des de la Vall de Cabó, per la Canal de Duró i baixar pel Pas de Finestres. Fareu molta pista, i quan no, terreny dreturer i de mala petja. Una excursió poc agraïda. Si voleu fer.ho en vtt, la cosa cambia, ja que des de Montanissell o inclús d'Organyà o Coll de Nargó teniu pistes a dojo per fer.vos una ruta a la vostra mida. Aneu-hi de qualsevol forma, paga la pena.
Vam xerrar una estona amb els habitants del Pitarell. Vam parlar de la seca i dels conreus, i també de lo maques que eren les coves a mitjans de segle, que ara no ho són ni la meitat, de les malifetes. Així que potser que feu via per anar-les a vore.
De baixada, vam anar a vore la Font Freda, fredíssima. El Pas de Finestres, on vàrem bastir algunes fites. El forat de Begaleu, amb una font xulíssima!!! I la Casa nova, antic mas bastit en una cova i ara refugi de cormeneres, en la parla d'aquells topants. En aquí en diem arnes.

I després nar a dinar a la Font Bordonera, un bé de Déu d'aigua que per voltes que hi passo, mai me deixa d'al.lucinar. I és que els que som de secà som molt sensibles a estes coses.

I a la tarda a Estana, ja que per diumenge teníem pensat intentar la Canal de Cristall. La canal més fàcil que vos pogueu imaginar. Doncs bé arribats al Coll de Pallers, el que vam veure no ens va agradar. Una cara nord ben nevadeta. Esperàvem trobar unaltre cosa. Una excusa com qualsevol altre per no dir que me vai ginyar a les calces.