El NIU de l'ÀLIGA

Passat dos quarts de 8 de dijous lo Joan i jo comencem a caminar Molins de Tarrés amunt per a vore com ha quedat la recuperació de l'antic camí d'Alcover a Montral en el tram entre estos Molins i les Basses de la Central. Som a la Vall del Glorieta. Per agarrar este "nou "camí, cal que no creueu el Glorieta i agafeu la pista que en suau pujada remunta la vall. Deixem a dretes pistes barrades al pas i sense volguer ja som al vell camí.

Hi sou encara que no ho sembli. El treball artificial per fer pas, i la brossa vegetal llençada a la vora fa una mica de basarda. Som a l'ombra però en l'ambient se nota la calor. Més envant passarem un pont de fusta que salva un barranquet d'1,20m d'alt en la seua part més alta. Calia??? Al cap d'una estona el camí guanya en bellesa i se nota més fresca. Destaquen els marges refets amb llicorella. Guanyem un collet d'on marxa el camí que puja (brut) cap a Camalluent o bé als Corrals del Xarrumba, o a tots dos, no ho sé, i baixem per pasar pel mig de les runes del Mas de Xarrumba. Deixem el camí que baixa al riu, brut, i per on antigament s'accedia a la Central. Prou planers i en un tres i no res som devant dels edificis de l'antiga Central del Glorieta. Ans però hi ha un barranquet sobre el qual han bastit un pont que ens estalvia seguir el viarany que creua el barranconet amb el conseqüent pèrdua d'uns quants segons i mija caloria. També així no sumarem uns 6 metres de recorregut i 2 metres de desnivell acumulat al total de la excursió.

Arribats a la Central la recuperació del camí ha estat del tot innovadora. A partir d'aquí, de camí ja n'hi havia, però molt desfet pel pas de les motos. Era quelcom lleig i desagradable. Ara també. Han arranjat el camí a mode d'escales dretureres amb pedres acollades amb Portland. Del vell camí de bast, ni rastre. A partir d'aquí i en amunt lo Joan i jo ens atansem, tot seguint la multitud de viaranys, al caire de l'estimball, tot buscant en la pedra tosca el Colomer del Glorieta. Havia vist la foto en la Guía de Montral, on s'esmenta aquesta construcció, però no dona detalls de la situació exacta. La busca se revela ineficaç i ja dalt a les Basses, busquem ombra per esmorzar. Ho fem a tocar de l'aigua, i on a part de jalar discutim les últimes novetats político-socials del país. Ho sigui que vam estar prouta estona fins que me don per posar els peus a l'aigua. Està fresqueta, no paso dels genolls. M'envai al toll inferior, des d'ara i si ningú me corregeix el Toll del Colomer, i d'on, (ja ho heu esbrint) se veu el Colomer del Glorieta, picat a la tosca en un penjat sobre el riu. L'alegria és important i la sort infinita. La foto és però del Joan.

Després intentem trobar.hi unaltre accés per poder palparlo, però el verderal i el meu calçat (xancles sense mitjons) no són gaire amics. A més la calor comença a ser insuportable. Així que avall que fa baixada on tinc la gran sort de no caure per un gran estimball. És després d'una forta baixada que hi ha un retomb fort a dretes. Baixava imprudentment quan a causa del mal estat dels meus pnemàtics no puc frenar suficient per fer el tomb a dretes i quan ja sortia disparat pel precipici la tanca col.locada pels recuperadors del camí m'atura al caire de l'estimball. Gràcies a aquesta barrera arquitectònica puc explicar els fets. El meu més sincer agraïment. Us aconsello màxima prudència en este tram.

lo Joan va poguer captar el moment de l'accident del qual vai resulatar sortosament il.lés

Després, bany al fabulós Niu de l'Àliga, que més se pot demanar??? pos que lo cotxe estigui a l'ombra, quelcom que només vai aconseguir a mitges. I és que en estos dies d'onada de calor estos detalls són importants. Excursions curtetes, bany i cotxe a l'ombra són l'imprescindible per gaudir del nostre muntanyam.